HIPERREALISME I FOTORREALISME
Ursula Gontán i Carlos Parralo
Idea pràctica:
Com que nosaltres fem l'hiperrealisme, haviem pensat en fer un joc en el qual es poguéssin veure els mèrits que aconsegueixen les obres hiperrealistes fins al punt de no poder diferenciar-les de fotografies.
El nostre joc consistiria en un video on la gent hauria d'anar endevinant si les imatges que apareixen són obra hiperrealistes o imatges. Després de cada imatge (que hauria estat uns 10s en pantalla), aquesta es giraria, com si fos una carta, i es veuria la resposta escrita en gran i la informació de la fotografia o de la pintura en qüestió.
Power point:
https://docs.google.com/presentation/d/1Jw1xDPhiqs5g23K-YUdLlekhrO3rf-yim4jQouQ5NCU/edit?usp=sharing
Canvi d'idea
Al final, vam acabar canviant la idea; veiem que passant el video per la pantalla realment no fariem una actuació, ja que la importància de l'exposició es trobaria en el video, per tant, seria més una exposició audiovisual que una presentació.
Aleshores, vam pensar que si voliem que la nostra exposició fos realment una presentació, haviem d'interactuar nosaltres amb el públic, cosa que amb el video no podiem fer. Llavors vam decidir imprimir les fotografies per presentar-les nosaltres. Això també ens permetia afegir i explicar informació de l'hiperrealisme d'una manera més amena.
MATINAL D'ARTS
Al final, a la matinal d'arts, vam decidir fer un concurs inspirat en l'estètica dels concursosos dels anys 60-70 (perquè és quan va sorgir el nostre moviment).
Vam situar la nostra presentació just a sota de la televisió de l'entrada de l'institut, al costat de secretaria.
En el nostre espai vam contar amb una prestatgeria que ens funcionava com taula, decorada amb plomes i teles; amb cadires que vam situar en forma de mitja lluna al devant, per tal de que el públic es pogués seure. La prestatgeria estava col·locada a sota de la televisió, en la qual hi apareixia el logo del nostre concurs. També hi havia un barret en el qual hi guardàvem el premi (gominoles). Tota la presentació anava acompanyada amb música dels anys 60-70.
El nostre concurs consistia en reconèixer, dentre les fotografies que anavem ensenyant, quines eren fotogràfies de la realitat o obres hiperrealistes.
En la mateix matinal, vam arribar a fer 13 "edicions" (passes) del concurs; en aquests passes, els concursants s'escollien d'entre les persones que s'havien situat a les cadires, a vegades jugàven per equips, a vegades 1 contra 1. Per saber qui guanyava, seguiem un sistema de puntuació: cada cop que encertaven se'ls hi sumava dos punts, i quan fallaven, es restava un.
Cada edició que feiem començava amb l'explicació de la nostra presentació i quin corrent hi treballavem. Llavors feiem una introducció del nostre corrent artístic (quan va sorgir, perquè i la seva característica) i passàvem a explicar en què consistia el nostre concurs i el sistema de puntació. Aleshores cada cop que la imatge que mostravem era una obra hiperrealista, feiem una breu explicació de l'obra que acabavem de mostrar (Títol, artista, any) i alguna característica de l'artista o de l'obra. Dues de les obres que mostràvem, ens donaven peu a explicar, una, en que consistia el fotorrealisme i quina es la diferencia amb l'hiperrealisme; i l'altre, quines influències va rebre el nostre moviment artístic.
Realment, va funcionar molt millor del que pensàvem , ja que la gent que hi va participar s'ho va passar bé, i alguns així ens ho van fer saber. A part, vam tenir públic durant tot el mati i en més de dues edicions, la gent que passava per alla, es quedava a veure la presentació, s'aglomeraven al voltant i s'animaven a participar.
Però si que es veritat, que no a tothom li interesaven massa les explicacions, alguns volien simplement veure si encertaven o no i aconseguir el premi. En canvi, a la nostre sorpresa, si que hi va haver gent que inclús es va quedar amb alló que li hava semblat més curiós d'alguna de les fotografies.
PETJADA DE LA MATINAL (exposició per a les portes obertes)
Després de la matinal, com que la nostra exposició era una presentació en viu, no tenia gracia deixar tot de la mateixa manera que a la matinal perquè no es veia en que consisteix l'hiperrealisme. Així que hem decidit enganxar les fotografies en cartró ploma, i per darrera, escriure la informació de l'obra i les característiques concretes de cada obra i/o artista, per tal de després penjarles al sostre amb fil de pescar, de manera que quedés penjant i es poguessin veure totes les imatges i la informació de cadascuna.
