ART POVERA
Aleix Cánovas i Irina Zarcero
Idea:
Vam pensar que voliem criticar alguna cosa, és a dir, que l'obra que féssim tingués un fons. Com l'Art Pobre consisteix principalment en l'acumulació de brossa. Vam agafar aquest concepte per crear un arbre fet de brossa i cremar-lo per criticar el canvi climàtic.
MATERIAL:
- Cartrons i papers utilitzats.
- Roba vella.
- Cartes.
- Cordes.
- Fustes reciclades.
- Deixalles varies sense ús.
UBICACIÓ:
L'arbre estarà estés sobre el terra en una riera (seca) en la qual no hi ha plantres ni risc d'incendi.
VÍDEO:
Gravarem el vídeo amb una càmera Canon 7D i serà editat amb Premiere.
Procés vídeo:
Vam portar tots els materials a la ubicació i vam construïr l'arbre amb una grandària de quasi més de 2m.
Vam anar-lo cremant poc a poc per evitar que el foc s'estengués; l'anavem cremant per parts i apagant les cremades amb jerres d'aigua.
Procés exposició:
Arriba el dia de l'exposició en el Matinal d'Arts del Bellera.
Les cendres restants del video les vam agafar i les vam col·locar sobre una taula circular i blanca, de manera que contrastés el blanc amb el negre de les cendres. Vam posar una llum sobre d'aquesta enganxada al sostre (com fan en els museus) per donar més protagonisme a l'escena. L'arbre fet de cartes, amb el qual vam fer el tràiler de la pràctica, el vam posar al mig de les cendres, també cremat.
Al voltant d'aquestes, vam col·locar varies espelmes vermelles, aligual que per tota la sala, per simular que era el funeral de la terra. Vam voler simular el funeral de la terra ja que som nosaltres qui la matarem, a causa de totes les males accions que estem prenent, i sobretot a causa del canvi climàtic, que va augmentant cada dia més. Voliem donar un ambient terrorífic ja que el futur que ens espera fa por, i si no fem res al respecte viurem en aquest funeral eternament.
A part, vam agafar un projector i un altaveu i vam posar el vídeo gravat anteriorment en bucle.
Resultat exposició:
Al principi, a la gent li feia una mica de por entrar a la sala, encara que no ens va molestar, ja que això era el que voliem, donar por, i males vibracions. Un cop entraven es quedaven parats, alguns amb la boca oberta, veient el vídeo i reflexionant sobre aquest.
Acaba el video moltes persones, ens van fer comentaris molt positius sobre l'obra, i es van sorpendre pel fet que dos joves tractessin aquest tema. Tot i costa admetre la realitat del nostre futur, cal obrir els ulls, ja que aquest depen totalment de nosaltres i de les nostres accions.
Personalment estem molt satisfets amb el resultat, ja que amb pocs recursos hem aconseguit transmetre un gran i important missatge al públic. Per altra banda el fet que ara nosaltres siguem qui explica l'obra és bastant emocionant, ja que sempre ha estat el contrari, i per fi ens hem posat al lloc dels guies de museu.
En definitiva ha estat una bona experiència, i una manera diferent d'aprendre, la qual molts instituts haurien de posar en pràctica.
VÍDEO FINAL
