MATINAL ARTS

Pràctica artística
 

Des del primer moment teniem molt clar que haviem de recollir les propostes que feia Beuys i fer una crítica a la societat en la que vivim, però hem pensat que seria molt millor fer-ho sobre un tema que es tracti però nosaltres fer un projecte diferent.

IDEA DEFINITIVA
La nostra idea és la de fer una crítica, i hem pensat que estaria bé reivindicar el feminisme dins del marc de l'escultura social, per això el nostre projecte serà un senzill video de poc més d'un minut (perquè considerem que la llargada no és important i que no ha d'interferir en el significat que se li vol donar a l'obra), per denunciar la censura femenina, on una noia es tapa primer els pits, després la boca i per últim els ulls, a part, ho fa amb plàstic, per fer així la doble crítica de que utilitzem plàstic per a tot.

CARTEL·LA

- Títol de la obra: Censurat

- Moviment del que prové: Escultura Social

- Tècnica: Videoart

- Durada: Indeterminada

- Autores: Mónica Núñez i Cristina Net

- Col·laboradors: Maria Collado

- Sinopsis: Està ben vista la censura femenina? O pel contrari està mal vista? Quina pot ser la reacción del públic en veure que una noia comença sense roba i es va censurant y mica en mica apareix la gent?

REALITZACIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

 

REACCIÓ DEL PÚBLIC
Nosaltres vam contemplar tres reaccions del públic (es podria dir que és una pels nens i nenes de la ESO, una pels de Batxillerat i l'altre pels professors):
Els nens i nenes de la ESO al principi reaccionaven d'una forma molt normal, són preadolescents que al veure pits tenen la reacció de riure i fer petits comentaris en veu baixa, però que després la majoria havia entès la crítica del treball i havien acceptat amb nosaltres que el que estava passant era un fet i que s'ha de lluitar per això. Tot i que reaccionaven positivament a la crítica, no se n'adonaven de l'utilitat del plàstic.
Els alumnes de Batxillerat ja era diferent, són més madurs i madures i el que veien directament ja era la crítica, sense passar per la fase de rialletes i comentaris, no obstant això, no tots es van adonar del significat que tenia el plàstic en la nostra crítica.
Per últim tindriem els professors i professores, qui es mostraven a favor de tot el que deiem (excepte una professora que va entrar amb unes idees i en va sortir amb altres, però això es pot veure a la ressenya de la matinal). No tots es van adonar de l'ús del plàstic, potser podríem dir que qui ho va fer més van ser els i les alumnes de Batxillerat.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ARTICLE DE LA MATINAL
Per començar, aquí a continuació hi ha un video recopilatori del dia de la matinal (quan els grups entraven, mentre miraven el video i la xerrada de després).
Tot i que hem aconseguit fer un resum dels moments més intensos, també trobem necessari esmentar que algunes de les converses més interessants no van ser gravades ja que no li quedava bateria a la càmara, però que seran explicades més endavant.
 

 

Després d'haver observat el video (i per la nostra part, haver-ho viscut en persona), creiem que les conclusions que es poden treure són:

• Estem tant acostumats i acostumades al plàstic avui en dia que ja no ens sorpren que la noia, enlloc de tapar-se amb roba, ho faci amb paper film. A aquesta conclusió hi hem arribat ja que hi havia molt poques persones que ho comentaven.

• El fet de veure un cos femení nu i un de masculí no causa la mateixa reacció a les persones. Els alumnes de la ESO (sobretot els més petits) reien quan començava la primera escena de la nostra obra, incús n'hi havia uns que, encara no havien entrat a l'aula que se'ls sentia xiuxiuejar "he oído que aquí salen tetas, jajajaja", llavors, a la xerrada final els vam preguntar si entenien perquè allà hi sortien pits femenins, i van acabar dient que sí i que no els semblava normal el que passava, tot i la seva reacció del principi.

 

A part d'això, també ens van sorprendre els professors i professores que van venir, però el que més ens va cridar l'atenció va ser una professora (de la qual no en sabem el nom), que va entrar una mica indecisa, va veure el video i a l'hora dels comentaris al principi deia que ella no ho veia de la mateixa manera que nosaltres, deia que no hi havia aquesta censura. Mica a mica que vam anar parlant i debatent, la seva opinió va canviar (o això creiem), ja que va sortint dient que ara ho veia diferent (ja que li haviem exposat el nostre punt de vista amb bastants arguments) i que moltes gràcies per haver-ho fet.

 

Sincerament, i per acabar aquest article/ressenya, hem de dir que n'estem molt satisfetes del resultat i que creiem que la nostra obra ha tingut un efecte positiu en els alumnes i les alumnes que l'han vingut a veure, igual que en els professors, que potser pel fet de ser adults ho podien contemplar més que els nens i nenes, que, al cap i a la fi, ells i elles són fruits d'aquesta societat que hem de lluitar per canviar.