NEO DADAISME
Clara Sánchez i Mario Aldabó
Índex
1. Idea inicial i procés
2. Preparació de l'obra
3. Matinal d'arts
4. Interpretació
5. Conclusions
1. Idea inicial i procés
Després d'haver fet el treball sobre el NeoDada, vam haver de pensar què volíem crear. És a dir, quina seria la nostra pràctica artística.
El nostre objectiu era aplicar el que haviem après per tal de transmetre els nostres coneixements sobre el NeoDada a la resta de l'escola.
La primera idea que vam tenir va ser crear una obra neodadaista actual tenint en compte les característiques del NeoDada. El primer que ens va sorgir va ser agafar un llenç en blanc i deixar que el públic o els espectadors fessin amb ell el que volguéssin. Podrien trencar el llenç, pintar-lo, clavar-hi coses, etc. La idea no ens va acabar de convèncer, així que finalment vam decidir fer una escultura basada en un Happening/performance. Aquesta, al principi, consistiria en una biga de fusta col·locada verticalment. Més tard, amb un seguit d'eines per clavar o enrotllar (com claus, brides o cinta adhesiva) el públic podria clavar o enganxar un seguit d'objectes aleatoris. A més a més, podrien escriure amb un retolador qualsevol paraula que volguessin.
2. Preparació de l'obra
Els dies previs al matinal d'arts vam recollir, amb l'ajuda de l'Anna, tots els objectes/mobles/cartells/decoracions que vam trobar. També vam comprar una biga de fusta que el dia de la presentació vam muntar.
3. Matinal d'arts
El dia del matinal d'arts vam muntar la biga, i allà tothom qui passava va fer el que va voler amb els objectes que haviem disposat al costat. La nostra escultura es va anomenar escultura en potència, ja que al principi no era més que un pal de fusta, mentre que al final i gràcies al públic, va acabar sent una escultura amb característiques pròpies del NeoDada (contrastant objectes absurds, utilitzant materials no usuals, etc). Els que van passar pel costat es van parar prou estona i tots van aportar alguna cosa a l'escultura. Algunes coses destacades que formaven part de la nostra obra van ser un banquet, una escultura d'un noi, cartells de representants polítics, sabates, entre d'altres.
A continuació deixaré algunes fotografies del procés de l'escultura. En aquesta carpeta es poden veure totes les imatges que vam fer durant el matinal.
4. Interpretació
A la nostra obra li vam voler donar un significat més enllà de les característiques principals neodadaistes. Com aquesta escultura ha sigut creada en l'actualitat, l'hem volgut relacionar amb un tema actual: el capitalisme.
L'obra és un happening inspirat en el Neodadà on els espectadors creen l'obra. En aquest cas la composició consta d'una columna imperfecta. El material emprat és la fusta en la qual es fixen uns quants claus a tall d'exemple i a partir d'aquest moment l'espectador-creador pot participar-hi des de diferents perspectives. Les possibilitats que se li obren al davant poden anar des d'integrar qualsevol objecte electe de la muntanya de brossa capitalista que se'ls posa al seu abast, com escriure paraules aleatòries a la fusta verge o bé enganxar elements aglutinadors com claus, brides, cordes, cintes... que forcen i posen a prova la natura d'aquesta fusta, la societat.
L'objectiu de la nostra creació artística és demostrar que la societat capitalista interfereix amb escreix en la puresa i bellesa de la natura per al gaudi i que no som capaços de captar el seu benefici. La simbologia de la societat actual ve representada per la columna vertebral de l'obra; pel que fa als objectes annexionats a la base de l'obra simbolitzen les implicacions capitalistes en la societat.
El corol·lari rau en dues possibilitats que sorgeixen a partir de la implicació de l'espectador en l'obra sobre la columna vertebral. D'una banda, si la fusta cessa, simbolitza que la societat no suporta més aquesta corrosió externa produïda pel capitalisme; de l'altra, si la fusta resisteix, és una apologia de l'estat social que vivim en l'actualitat on el capitalisme segueix fent de les seves, però encobrint-ho.
5. Conclusions
Les nostres conclusions sobre aquest treball són positives. En un principi no teníem gaire clar què volíem fer i he de dir que vam trigar molt a posar-nos les piles amb aquest projecte, ja que no sabíem per on començar. Tot i això, un cop vam decidir tirar endavant amb aquesta feina vam començar a donar-li voltes i finalment, del no-res, vam treure una obra que opino que està prou bé i que representa molt bé el que vol transmetre el NeoDada.
Quan ja teníem clar el què faríem vam saber utilitzar bé els nostres recursos per tal de recollir tot el que necessitàvem. Per una banda, vam demanar ajuda a l'Anna i tant el Mario com jo vam recollir una gran quantitat d'objectes que ens van ser molt útils. També el Mario se les va arreglar per muntar una biga.
En resum, crec que el nostre treball, tot i que va començar tad, va ser profitós. Per una banda, va cridar l'atenció, cosa que va fer que el públic s'apropés i aprengués què és el NeoDada mentre utilitzava la seva imaginació per fer l'obra. Per l'altra banda, crec que el nostre treball va estar ben fet i vam ser pràctics i resolutius.
